PLA ESTRATÈGIC

DE DESENVOLUPAMENT RURAL

-Enfocament Leader-

Consorci Grup d’Acció Local Noguera-Segrià Nord

DE LA ZONA RURAL..................................................................................................... 3

2. OBJECTIUS GENERALS............................................................................................... 5

3. ESTRATÈGIA D’INTERVENCIÓ.................................................................................... 16

PER L’EIX 4 DEL PDR...................................................................................................37

6. AVALUACIÓ I SEGUIMENT………………………………………………………………….46

ANNEX…………………………………………………………………………………………..47

La metodologia Leader obre l’oportunitat de resposta a una sèrie de problemàtiques i necessitats detectades en la diagnosi de l’àrea d’intervenció: Noguera i Segrià Nord, i que tenen relació amb:

1) El despoblament de determinats entorns rurals i la degradació progressiva dels municipis més petits.

2) Les imperfeccions en el mercat laboral del territori, quan a la baixa activitat que apunta a la necessitat d’incrementar la participació de les dones i els joves. Tanmateix, permetrà afrontar els problemes de les estacionalitats presents en la predominància d’una estructura econòmica agrària, i la baixa qualificació de molts llocs de treball.

3) La necessitat d’impulsar activitats vinculades a la indústria, pendent de potenciar en el territori, i que com en altres àmbits s’enfronta a la crisi de la indústria tradicional present.

En aquest punt, trobem interessant llençar unes pinzellades sobre els trets més característics del territori d’intervenció, resultant ser el territori comarcal més extens de Catalunya amb un total de 1.778 Km^2, 43.719 habitants i 33 municipis (30 de la comarca de la Noguera i 3 de la comarca del Segrià: Alfarràs, la Portella i Vilanova de la Barca). Te 4 àrees funcionals ben definides: Balaguer, Artesa de Segre, Ponts, i Alfarràs, i es podria definir com un territori heterogeni de muntanyes i vastes planures. L’economia característica és l’agroindustrial basada en l’agricultura de reg, gràcies a les grans infraestructures de regadiu que han permès la transformació de l’agricultura i que ha contribuït al desenvolupament econòmic de la zona. Aquesta agricultura conviu amb una de secà, semidesertitzada.

Són remarcables també, com a potencial endogen a aprofitar atractius naturals, patrimonials i culturals que posseeix.

Es dóna un despoblament dels nuclis rurals i un envelliment significatiu de la població en els municipis més petits, més rurals i de secà. Aquesta població es mou als nuclis urbans del territori, els quals també creixen per l’arribada de població immigrant, sobretot dones i joves, amb voluntat de treballar i que venen del Nord d’Àfrica, Europa de l’est i de Sud-Americà.

Dues són les oportunitats destacades per a implementar l’enfocament Leader en La Noguera-Segrià Nord.

D’una banda, l’oportunitat que suposa l’arribada del col·lectiu immigrant, normalment estranger, tot i que no es dóna de forma homogènia en tots els municipis. L’arribada d’aquests nous col·lectius genera canvis en la composició i volum de la demanda de bens i serveis, i afavoreix assolir una massa crítica suficient per a desenvolupar noves activitats. A això, se suma el fet de l’envelliment de la població rural de la zona, quan a l’increment de la demanda de nous serveis, així com l’aprofitament d’oportunitats com els atractius de la zona i el desenvolupament d’infraestructures de comunicació a comarques d’alta muntanya que pot incrementar el volum de població flotant, també acompanyat de la necessitat d’incrementar i diversificar els bens i serveis.

Un altre oportunitat pel desenvolupament de l’enfocament Leader, és la revalorització de les funcions del món rural. En els últims anys les noves demandes sobre l’entorn rural s’han ampliat, de forma que el valor de les zones menys densament poblades ha anat en augment. Aquesta revalorització està sent la base del creixement de noves activitats que han generat canvis importants obrint noves oportunitats. Tot el territori d’intervenció posseeix destacats atractius com per a destacar la importància del seu potencial en termes turístics i de les noves oportunitats que els obre una societat on l’oci és un element bàsic. Aquests atractius del territori són una fortalesa quan la seva singularitat i per estar complementats per un model cultural propi consolidat, on tot junt és converteix en una oportunitat plausible de desenvolupar gràcies a l’enfocament Leader.

L’enfocament Leader contribueix a fer front als reptes demogràfics que es plantegen en la Noguera-Segrià Nord, quan a frenar el despoblament de l’entorn rural del voltant de Balaguer, Artesa de Segre i Ponts, aturant el lent decreixement dels municipis del reg, minimitzar l’èxode rural, en general, atreure a nova població a les àrees de secà amb atractius turístics. Tanmateix contribuirà a evitar que la degradació dels municipis més petits arribi a esdevenir irreversible. En aquest sentit, el patrimoni natural, cultural i artístic que posseeix el territori de intervenció, un dels tresors a tenir en compte, és contemplat per l’enfocament Leader com a clau de valorització i dinamització de l’entorn rural.

Cal destacar que, a més, la metodologia Leader aporta la consecució de la millora de la governança territorial amb la participació plural, consensuada i mixta público-privada, fórmula que cada vegada més guanya protagonisme com a garantia d’èxit de les estratègies de desenvolupament local. Tanmateix, es garantitza la mobilització del potencial de desenvolupament endogen en un territori ple de riquesa i oportunitats, principalment entorn al que ofereixen les seves terres i el desenvolupament de noves infraestructures. Per últim, s’assegura la contribució a l’augment de la competitivitat del sector agrícola i forestal, la millora del medi ambient i l’entorn rural, la qualitat de vida en les zones rurals i la diversificació de l’economia rural, atenent al creixement d’activitats transformadores i comercialitzadores dels productes agraris, el desenvolupament i millora d’iniciatives empresarials industrials, de serveis, i del turisme.

Els resultats principals que assegura l’enfocament Leader i que són claus per al territori són el nombre de llocs de treball generats i mantinguts, fent especial atenció a les dones i els joves, i al nombre d’empreses creades i modernitzades.

L’enfocament Leader propicia l’enriquiment del treball a desenvolupar pel GAL del territori ja que promou el treball en col·laboració amb d’altres territoris i el coneixement d’altres experiències encarades al manteniment de la població i a la diversificació productiva de l’entorn rural. La DO Costers del Segre obre la possibilitat a iniciar projectes altres GAL de territoris amb DO de productes vitícoles de Catalunya. La situació frontera amb Aragó propicia també la col·laboració amb GAL d’aquesta comunitat. Per últim, la proximitat amb el sud de França també obre les portes a la col·laboració internacional.

Per últim, destacar la important contribució de l’enfocament Leader a millorar la governança amb l’adquisició de capacitats i de promoció i la implantació d’estratègies de desenvolupament endogen per part del GAL constituït. L’objectiu a assolir serà el de dinamitzar el món rural i aconseguir la convergència dels territoris rurals, fomentant la cultura participativa de la societat civil i generant xarxes de formació i informació que garanteixin la consecució de la diversificació econòmica

I. PROMOURE UN MODEL AGROALIMENTARI FORT, DINÀMIC I COMPETITIU, MILLORANT ELS PROCESSOS DE LA CADENA ALIMENTÀRIA.

II. AMPLIAR I MILLORAR LA DIVERSIFICACIÓ DE PRODUCTES I SERVEIS, AIXÍ COM LA COL·LABORACIÓ INTERSECTORIAL.

III. III. CONVERTIR EL TURISME EN EL TERCER PILAR DE L’ECONOMIA DE LA NOGUERA-SEGRIÀ NORD.

I. PROMOURE UN MODEL AGROALIMENTARI FORT, DINÀMIC I COMPETITIU, MILLORANT ELS PROCESSOS DE LA CADENA ALIMENTÀRIA.

La indústria agroalimentària té un fort potencial d’elaboració i transformació dels productes agraris autòctons. Així doncs, és important assolir la integració entre la indústria i els productors, promovent un model de transformació i comercialització dels productes agroalimentaris concertat i/o participat amb el sector productiu. A més de recolzar la indústria agroalimentària de primera transformació, cal fer un èmfasis especial en la de segona transformació, doncs és la que realment aporta major valor afegit i una major demanda de ma d’obra. En aquest sentit, i considerant les característiques del territori de la Noguera-Segrià Nord, és important el foment de les activitats de segona transformació dels productes carnis, especialment del porcí.

El model agroalimentari que es vol implementar pretén, d’una banda, potenciar el creixement i foment de les empreses –micro i pimes-, així com recolzar la modernització, qualitat, innovació, transferència i associacionisme. És prioritari treballar per a mantenir viva la indústria ja implantada en el territori i potenciar la creació de noves empreses per tal d’assegurar la base d’una indústria sòlida que permeti un creixement econòmic sostingut.

Per a la modernització del sector es pensa en inversions adreçades a augmentar la competitivitat, actualitzar i millorar les infraestructures, incorporar TICs, desenvolupar nous productes, processos i tecnologies, i en ajudar als joves a incorporar-se en aquestes activitats, com a relleu generacional, disminuint les barreres d’entrada. També és volen primar els projectes liderats per dones i/o que generin llocs de treball prioritzant aquest col·lectiu. La modernització dels establiments industrials, a més, ha d’incorporar aspectes de millora del comportament i gestió ambiental.

La integració entre els productors i la indústria es pot vehiculitzar mitjançant el cooperativisme, present en l’actualitat, sobretot, en la fruita dolça, el vi i l’oli. Es fonamental doncs promoure el cooperativisme i l’associacionisme, així com potenciar el dimensionament i la capacitat de negociació de les cooperatives.

Tanmateix, seria força convenient promoure l’organització en clusters, per millorar la competitivitat en la cadena productiva, no només a nivell d’indústria agroalimentària, sinó també de la indústria de maquinària i transformació i als centres de formació i innovació. Això suposa un repte força important per al territori, ja que aquest no té externalitats de localització industrial que afavoreixen la creació d’un procés d’aglomeració industrial –concentració d’empreses d’un sector, mercat de treball especialitzat, proper a eixos de comunicació fonamental del territori, com la A-2.- En qualsevol cas, un punt fort és la creació i ampliació de polígons industrials que s’estan duent a terme, el que afavoreix la disponibilitat de sòl industrial, i per tant l’expansió de noves activitats productives al territori.

El model ha de fer front a la necessitat de pal·liar la dispersió de l’oferta i de millorar les estructures de comercialització que s’enfronten clarament a un repte de millora, per tal de superar la debilitat tradicional del sector agrari quan a la seva limitada capacitat de negociació enfront de la indústria de transformació i a la distribució. En aquests moments, el comerç a l’engròs de la Noguera-Segrià Nord està lligat al sector agrari i es troba dispers en bona part dels municipis. En molts casos els productors comercialitzen la seva producció, sobretot de fruita dolça i principalment a través de cooperatives.

També cal fer front a la desconnexió creixent dels consumidors enfront als productes locals, potenciant uns canals més curts de distribució. Hi ha recursos i oportunitats de l’entorn de la Noguera-Segrià Nord que cal aprofitar per a potenciar el reconeixement i valoració de la producció autòctona, i millorar la promoció, màrqueting i comercialització dels productes de la terra, com ara la cultura slow food, les fires locals, i sobretot, el fet de comptar amb un patrimoni rural ple d’atractius, com a oportunitat de desenvolupament, que afavoreix el desenvolupament del turisme i de l’oferta gastronòmica, aquesta última com un altre via de promoció dels productes locals. També cal aprofitar el potencial que ofereixen les noves tecnologies com a recurs a tenir en compte, ja que últimament és una de les vies més destacades de comercialització de productes artesanals.

Incident també en l’aspecte de millores en la comercialització, és important parar atenció a la demanda creixent dels distintius de qualitat, el que remarcar la importància de potenciar el procés de diferenciació de la producció agrària segons qualitat, concretant-ho amb la l’aprofitament de les marques de qualitat ja existents, com ara la DO Costers del Segre, i les marques per aconseguir, per exemple, en fruites com la pera, la poma, productes com la mel, i els derivats del porcí. També cal prestar atenció a la demanda creixent dels productes provinents de l’agricultura sostenible i ambientalment compatibles. Així doncs, també és important potenciar l’agricultura i ramaderia ecològica per a consolidar la seva posició i incrementar la superfície acollida a mesures agroambientals.

El territori de la Noguera-Segrià Nord es caracteritza per tenir un predomini dels cultius de secà sobre els de reg, i pel predomini dels herbacis, sobretot el cereal per a gra, sent majoritaris, per aquest ordre, l’ordi, el blat i el blat de moro. Quan els conreus llenyosos existeix un predomini de la fruita dolça i seca (sobretot ametller), que juntament a l’olivera van en recessió. Els tres municipis agregats del Segrià Nord: Alfarràs, La Portella i Vilanova de la Barca es caracteritzen pels conreus de fruiters i farratges. En l’aportació al PIB des de la producció agrària, te el protagonisme la fruita dolça seguit dels cereals.

Quan a la ramaderia, s’observa una expansió important que s’explica per les granges d’integració, amb una complementarietat amb les explotacions agrícoles. També és important remarcar que la Noguera és la tercera comarca catalana en unitats ramaderes, desprès del Segrià i Osona. L’activitat més important és l’engreix de porcí, seguit de lluny pel vaquí i una creixent activitat relacionada amb l’aviram –engreix de pollastres-.

La indústria agroalimentària és la tercera activitat productiva predominant quan el nombre d’establiments al territori d’intervenció, darrera de la transformació de metall i l’edició i mobles. Però guanya rellevància pel fet de que és el tipus d’indústria del territori que aporta major pes al VAB i la que més a crescut. Les activitats lligades a la ramaderia són els escorxadors, elaborats carnis i derivats de la llet. Les lligades a l’agricultura, l’elaboració de pinsos, compostos i les transformacions industrials de les producció agrícola com les farineres, els molins d’oli i els transformats de fruita. La majoria d’aquestes indústries es concentren a Balaguer, Artesa de Segre i Vallfogona de Balaguer.

La prioritat d’incrementar i millorar el model de transformació i comercialització dels productes de la terra de la Noguera-Segrià Nord, respon a una sèrie d’aspectes detectats, tant en positiu com en negatiu. A favor, ens trobem amb una sèrie d’aspectes que contribueixen a l'increment de la producció de productes de la terra, com ara, l’augment de la rendibilitat de la superfície conreada gràcies al canal Algerri-Balaguer, i l’impuls del desenvolupament econòmic de la zona per la construcció del Canal Segarra-Garrigues. En aquest sentit, cal destacar la disponibilitat d’aigua, en general. També es pot fer front al repte de la competitivitat gràcies a la reparcel·lació que afavoreix un increment en les inversions en tecnologia agrària.

És també cabdal com element favorable la proximitat als inputs del sector agroalimentari que donen lloc a diferents DO.

També cal destacar com element favorable que els regs establerts a partir dels rius Segre i de Noguera Ribagorçana han estat la base de la riquesa de les poblacions riberenques, que són les que concentren la majoria d’indústries agropecuàries, agroalimentàries, de transformació de carnis, de pinsos, etc. Així podem trobar indústria agropecuària a Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, i indústria agroalimentària a Ager, Artesa de Segre, Balaguer, Ponts, Vallgofona, Menàrguens i Termens, principalment. Destaca a Os de Balaguer una important indústria de torrons i envasament de mel. Les pimes són les protagonistes d’aquestes iniciatives i s’observa com a característica favorable que estan dotades d’una estructura empresarial que les fa resistents als cicles econòmics baixos.

D’altre banda, la presència de cooperatives i consorcis de cooperatives, en total 9, es donen principalment en les zones de regadiu, com la principal forma d’agrupació de pagesos per a millorar la producció, la gestió i la comercialització. El cooperativisme està present a Artesa de Segre, Vallfogona (central lletera), Albesa, Termens, Menarguens, Torrelameu, Portella i a Bellcaire d’Urgell (amb dues cooperatives).

Territorialment, cal una diversificació de la població ocupada entre el sector agrari i altres activitats per a prevenir els riscos que pot suposar una especialització agrària davant, per exemple, els canvis previsibles de la PAC ja que poden suposar una pèrdua important de renda de la població agrària. La diversificació de la població ocupada en el territori mostra una convivència entre l’activitat agrària i la de serveis, però no pas entre l’activitat agrària i la indústria. Les poblacions de Montgai, Oliola, Vilanova de Meià i Vilanova de l’Aguda i Bellmunt d’Urgell, es caracteritzen per un predomini de la població ocupada en el sector agrari sobre el de serveis, fet que no s’observa en cap dels altres municipis.

Com elements pocs favorables, ens trobem amb que les empreses agroindustrials de la zona condicionen el desenvolupament, les estructures i la demanda productiva del sector agropequari. Així, es dóna que les produccions agràries locals depenen en bona part de la indústria de la zona: pinso, transformats de fruita, productes fitosanitaris (plaguicides, herbicides) i altres. Tanmateix, molts dels serveis estan directament relacionats amb aquesta activitat. Un altre dependència és la que es dóna en l’activitat ramadera respecte a les grans empreses integradores.

Cal destacar que la indústria agroalimentària del territori del Noguera-Segrià Nord es caracteritza per un predomini d’activitats de primera transformació de pimes i iniciativa local que, tot i que mobilitzen molta matèria del sector agrari, solen generar poc valor afegit i requereixen poca ma d’obra. També es constata la manca de noves iniciatives en activitats industrials de més valor afegit –agroalimentària de segona transformació-, i en la comercialització dels propis productes.

Un dels reptes importants de la Noguera-Segrià Nord és augmentar la seva presència en l’economia agroindustrials de l’àrea de ponent, ja que es troba molt enrere dels nuclis motors de l’agroindústria de Lleida. Per tant, cal prioritzar les iniciatives per poder situar l’agroindústria de la Noguera-Segrià Nord a l’alçada del seu entorn proper i fomentar el desenvolupament de les activitats de segona transformació.

· Creació de microempreses i pimes vinculades a la producció –agroalimentàries- i de comercialització –agrobotigues-.

· Increment de les activitats de segona transformació, especialment de la carn de porcí.

· Modernització del sector agrari, amb la introducció a les empreses de nous productes, processos i tecnologies.

· Increment de la producció ecològica i dels sistemes de gestió respectuosos amb el medi ambient.

· Increment del nombre de distintius de qualitat en productes locals, i potenciació de l’aprofitament dels ja existents.

· Increment comercialització de productes artesanals mitjançant el sector turístic-hosteler, les fires locals, i les noves tecnologies.

· Evolució positiva de l’ocupació i el PIB. Generació de llocs de treball, potenciant les oportunitats de les dones i els joves.

· Diversificació econòmica i de l’ocupació entre l’agricultura i la indústria.

· Nombre de projectes de millora de les cooperatives i iniciatives associatives

· Increment promoció i venda de productes autòctons en fires i oferta hostelera

· Increment de la comercialització de productes artesanals mitjançant les TICs.

II. AMPLIAR I MILLORAR LA DIVERSIFICACIÓ DE PRODUCTES I SERVEIS, AIXÍ COM LA COL·LABORACIÓ INTERSECTORIAL.

L’economia de la Noguera-Segrià Nord es troba en una dinàmica expansiva i el que cal és preservar aquest desenvolupament amb la consolidació de les noves activitats. El punt de partida es força positiu, ja que també es tracta d’una economia poc especialitzada i amb varietat de productes i serveis, però on cal seguir impulsant la diversificació de l’economia rural, de caràcter sostenible, per tal d’assolir l’equilibri econòmic i social, i per tal de garantir el manteniment de la població, el creixement econòmic, la creació de llocs de treball, fomentant la participació de les dones i els joves en el teixit empresarial de les zones rurals.

La diversificació, especialment en els serveis a les persones, i més en concret en sectors emergents, aportarà una millora en la qualitat de vida dels que ja hi són i dels nouvinguts, contrarrestant així la tendència o el risc de despoblament.

D’altre banda, i de cara a millorar la competitivitat de les empreses industrials, serà positiu incrementar el teixit d’empreses de serveis que ofereixen la possibilitat d’externalitzar actuacions desvinculades del valor afegit que aporta la producció de cada indústria i millorar així la competitivitat d’aquestes.

La clau, doncs, està en promoure l’esperit emprenedor i generar els incentius necessàris per a que es consolidi i s’incrementi el teixit de micropimes en el territori en produccions diferents a indústria agroalimentària i i en serveis diferents al turisme i l’oci, tot i que en alguns casos, en seran complementaris o estaran interrelacionats, fomentant així la cooperació intersectorial.

Es prioritzaran iniciatives que suposin un increment i una accessibilitat dels serveis bàsics en els nuclis rural –contemplant la introducció de les TICs-. En definitiva, es primaran aquelles iniciatives que aportin un clar benefici social. Tanmateix, seran prioritaris els projectes que aportin la diversificació industrial amb produccions vinculades a sectors emergents, com les vinculades a la producció d’energia amb recursos locals, entre d’altres.

Tanmateix, s’espera que siguin iniciatives generadores d’ocupació en l’entorn rural i que així facin front als desajustos en el mercat de treball, potenciant l’equilibri entre gèneres, pal·liant l’efecte de l’estacionalitat i millorant la qualificació dels llocs de treball.

En aquest punt, trobem d’interès revisar les característiques de l’ocupació i l’activitat empresarial en el territori:

L’ocupació en els serveis en el territori de la Noguera-Segrià Nord es situa al voltant del 50%, seguit de la indústria amb un 20%, l’agricultura amb un 17% i, finalment, la construcció amb un 15%. Per branques d’activitat, les activitats manufactureres concentren la major part dels ocupats, seguit de les activitats agrícoles i ramaderes (amb una proporció superior a la catalana), els segueixen el comerç i la reparació i la construcció. La diversificació de l’ocupació en la globalitat del territori és fa patent, observant-se un comportament heterogèni segons la localització territorial, tot i que predomina quasi en general la terciarització de l’economia. S’observa una forta terciarització, amb més d’un 50% de la població ocupada en els municipis d’Àger, Alòs de Balaguer, Balaguer, Cubells, Penelles, Ponts, Tiurana, La Portella i Vilanova de la Barca. La indústria cobra protagonisme, per concentrar al voltant de la quarta part dels ocupats, a Artesa de Segre, Balaguer, Castelló de Farfanya, Menàrguens, Montgai, Ponts, Preixens i Termens. L’ocupació en l’agrari és predominant a Les Avellanes i Santa Linya, la Baronia de Rialb, Bellmunt d’Urgell, Montgai, Oliola, Vilanova de l’Aguda, Vilanova de Meià. La construcció assoleix gran importància a Alfarràs, Alòs de Balaguer i Cababona, amb una quarta part de la població ocupada que s’hi dedica, aproximadament. Donada l’actual conjuntura econòmica, aquesta forta dependència de la construcció suposa un pont feble, especialment en aquests municipis, i no només pel mateix sector, si no també en la seva capacitat d’arrossegament d’altres activitats industrials lligades al mateix.

La terciarització de l’ocupació predomina, tot i que combinat amb una important activitat agrària en poblacions com Ager, Cubells, Penelles, Tiurana, Portella, i Vilanova de la Barca, i estan equiparades a Preixens, Albesa, Torrelameu, Baronia de Rialb, Les Avellanes, Santa Linya, La Foradada, Ivars de Noguera, i Algerri. Els serveis i la indústria comparteixen importància a Vallfogona Balaguer, Ponts, Bellcaire d’Urgell, Sentiu Sió, Os de Balaguer i Camarasa.

L’especialització per branques d’activitat mostra que el territori d’intervenció es troba fortament especialitzat en agricultura i ramaderia. També presenta, tot i que de forma menys acusada, una especialització en activitats dedicades a la construcció, en activitats extractives i en l’educació.

En el teixit d’establiments industrials predominen, per aquest ordre, els dedicats a la transformació de metalls, a l’edició i mobles, productes alimentaris i tèxtil i confecció. Totes aquestes activitats, menys el tèxtil, presenten una dinàmica expansiva, especialment la indústria agroalimentària, que a més, és la que te major pes en el VAB industrial. Les activitats industrials en segon ordre d’importància, quan el VAB, són les guixeries o ceràmiques que s’han vist beneficiades per la capacitat d’arrossegament del sector de la construcció. La producció metal·lúrgica també s’ha vist beneficiada pel comportament positiu de la construcció i també té una aportació significativa al PIB industrial del territori. Destaca per la producció de maquinària destinada al sector primari, la construcció i la relacionada amb el transport (carrosseries).

El teixit de comerços es concentra en un 50% en la ciutat de Balaguer. Artesa de Segre i Ponts aglutinen una quarta part del total de comerços del territori, i així l’altre quarta part es reparteix en la resta de municipis del territori. En general, el comerç al detall de la Noguera-Segrià Nord es caracteritza per ser de petita dimensió, de caire familiar i no tenir cap especialització important, destacant la seva aportació al VAB de serveis, i el seu important arrelament. L’activitat comercial i de reparacions ha diversificat la seva oferta amb l’aparició de noves activitats lligades a serveis i turisme.

En els serveis personals tenen una presència i aportació destacada l’ensenyament, la sanitat. Els serveis a les empreses i les immobiliàries els segueixen en importància.

El desenvolupament econòmic del territori de La Noguera-Segrià Nord presenta una dinàmica expansiva quan el nombre d’establiments i professionals, i el teixit de les seves pimes es caracteritza per una estructura empresarial que les fa resistents als cicles econòmics crítics. D’altre banda, tot i que gaudeix d’una taxa d’atur reduïda, s’enfronta a la necessitat de pal·liar els desajustos del mercat laboral, amb un desequilibri entre els gèneres, estacionalitat i baixa qualificació de moltes ocupacions. Destaca com element negatiu a contrarrestar la forta dependència dels llocs de treball situats fora de la comarca.

S’han detectat una sèrie d’aspectes favorables de cara al seu impuls de futur econòmic del territori, com ara, les noves iniciatives públiques de promoció del territori, la construcció del canal Segarra-Garrigues, així com la creació i ampliació de polígons industrials que afavoreix la instal·lació de noves activitats. Les comunicacions també amb millorat, en part, amb un increment de la interrelació entre els nuclis poblacionals i la millora per a la connexió entre la comarca de la Noguera i les zones d’alta muntanya, el que afavoreix el seu desenvolupament comercial i turístic.

L’increment de l’activitat econòmica i la taxa d’ocupació en l’economia de la Noguera-Segrià Nord, en un sentit ampli, ha fer front a una sèrie de dificultats o febleses, que s’afegeixen a les ja mencionades en l’objectiu anterior, i que justifiquen l’increment de la iniciativa emprenedora, no només en l’agrari i en el turisme, si no també en altres tipus d’activitats necessàries per al territori.

Un dels reptes importants al qual s’enfronta la Noguera-Segrià Nord és reforçar la inversió de la tendència demogràfica negativa dels últims anys quan el despoblament de l’entorn més rural. Un dels motius de l’abandonament dels nuclis rurals més petits és la manca de serveis i/o les deficiències en l’accés als serveis bàsics, que porta a aquesta població a viure en les capitals de comarca o en centres de majors dimensions. El territori de la Noguera-Segrià Nord reprodueix aquest comportament generalitzat en el món rural, on molta població dels petits nuclis rurals decideix viure en els nuclis més importants del territori, com Balaguer, Artesa de Segre, Ponts i Alfarràs. Els municipis de la Noguera Baixa, sobretot aquelles zones on predomina el secà, són els més afectats per la despoblació. També els municipis pròxims a Artesa de Segre han tingut unes pèrdues significatives de població entre 2001-2007.

Enfront al despoblament d’alguns nuclis rurals del territori, el comportament general entre el 2001-2007 ha estat el creixement de la població en la majoria dels municipis, - en 22 dels 33 del conjunt-. Aquest creixement ha estat més intens en els 4 principals nuclis urbans: Artesa de Segre, Balaguer, Ponts i Alfarràs. L’increment de població respon tant a l’acolliment de la població procedent dels nuclis rurals més petits del voltant, si no també a una entrada important de població immigrant, procedent, principalment del nord d’Àfrica, l’Europa de l’Est i de Sud-Amèrica.

L’arribada d’aquests nous col·lectius genera canvis en la composició i volum de la demanda de bens i serveis, i afavoreix assolir una massa crítica suficient per a desenvolupar noves activitats. L’increment de la demanda de servies, i per tal la necessitat de potenciar el seu creixement i diversificació, respon també a les necessitats derivades de l’envelliment de la població rural de la zona, quan a l’increment de la demanda de nous serveis a la dependència, així com al més que possible increment de la població flotant atreta al territori pels seus valors naturals, patrimonials i culturals. La situació que presenta el territori de la Noguera-Segrià Nord és d’una escassa inversió en sectors emergents en serveis i d’una especialització en activitats de serveis més tradicionals, el que dóna una insuficient resposta a l’increment de demanda de bens i serveis derivada de l’envelliment de la població, de l’increment de la població amb els nouvinguts i de l’increment, en general, de serveis que contribueixen a la millora de la qualitat de vida.

Davant d’aquesta situació, es fa prioritari potenciar iniciatives empresarials orientades a donar serveis a les persones, fent èmfasi en els sectors emergents, i amb l’objectiu últim de millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen i que ens visiten. Es tindrà en compte de forma especial els projectes dinamitzats per dones i joves, o aquells en que aquests col·lectius siguin protagonistes com força de treball amb la que comptar.

D’una banda, s’ha de contrarrestar amb altres activitats, el descens del nombre d’explotacions per l’envelliment i reducció de la població agrària que s’observa en el territori. També cal una intervenció preventiva, com la diversificació o pluriactivitat econòmica, davant la possible pèrdua important de renda de la població agrària –força especialitzada- pels canvis previsibles de la PAC. També cal fer front a l’actual crisi de la construcció amb un procés de compensació.

El comerç, com a servei de proximitat, ha de fer front a la minsa atracció que genera en els principals nuclis urbans, fet agreujat pel deteriorament del nucli antic de Balaguer i abandonament d’aquesta zona per part dels comerços, que actualment requereix molt esforç de recuperació. Els projectes de millora aprovats per a Balaguer per la Llei de Barri estan fent front ara a aquesta situació. També es fa prioritàri promoure iniciatives l’especialització comercial en el territori.

Tot i la dinàmica positiva de la indústria en el territori, manca una tradició industrial sòlida en la Noguera-Segrià Nord. Tanmateix, s’ha de tenir present que la manca d’externalitats a la localització industrial, principalment per la llunyania del principal eix de comunicació del territori: la A-II, dificulta l’aglomeració i l’especialització industrial, factor important de competitivitat. La manca d’inversió i millora de les vies d’accés a l’A-II, també afecta negativament al desenvolupament d’altres activitats econòmiques del territori. El repte que es planteja és fer front a la crisi, generalitzada, de la indústria tradicional, mantenint viva la indústria ja implantada en el territori i potenciant la creació de noves empreses per tal d’assegurar la base d’una indústria sòlida que permeti un creixement econòmic sostingut. S’ha de contrarrestar l’especialització en sectors tradicionals (tèxtil, agroalimentari i metal.lúrgia), donant un impuls a sectors emergents en la indústria, per exemple, la promoció de projectes relacionats amb energies alternatives que permetin la instal·lació de nous mètodes de producció d’energia fent servir els recurs locals, contribuint així al manteniment i millora del medi ambient amb l’aprofitament dels recursos endogens.

Per tal de contribuir a la competitivitat de la indústria, cal promoure la creació d’empreses que permetin l’externalització de serveis i processos. L’impacte de l’externalització en la competitivitat industrial es basa en que la indústria es pugui concentrar en processos que acompleixin una funció, una estratègica i un valor afegit. Tanmateix, perquè permet a la indústria concentrar els seus esforços en les activitats clau, millorar la qualitat dels productes gràcies a l’especialització, solucionar funcions i processos complexos, facilitar el control dels costos dels processos, guanyar flexibilitat per a afrontar creixements dels negocis.

L’externalització també està present i és important en l’agricultura. Inicialment va afectar a les tasques que es realitzaven amb maquinària. Actualment, els processos d’externalització abarquen la totalitat d’activitats d’una empresa agrària, des de la comptabilitat fins a la collita. L’externalització en l’agrari és assumida per agricultors individuals, cooperatives i empreses especialitzades. Es tractaria de potenciar també a aquestes últimes en l’oferiment de serveis relacionats amb activitats que permetin una gestió més flexible i competitiva.

· Diversificació económica i de l’ocupació entre la indústria i serveis en sectors emergents.

· Nombre d’empreses de serveis de proximitat (atenció a la dependència, per a la millora de la qualitat de vida)

III. CONVERTIR EL TURISME EN EL TERCER PILAR DE L’ECONOMIA DE LA NOGUERA-SEGRIÀ NORD.

El turisme es pot convertir en el tercer pilar de l’economia del territori d’intervenció junt a les activitats agràries, i les activitats industrials i terciàries concentrades en els nuclis urbans, i així contribuir a frenar la recessió observada en determinats àmbits rurals.

Es tracta doncs, de contribuir al creixement, l’ocupació i el desenvolupament sostenible, l’equilibri territorial i la millora de la qualitat de vida, mitjançant la diversificació d’activitats, en aquest cas, potenciant el turisme.

El sector turístic té un potencial de creixement important, per disposar d’atractius prou importants com el paisatge, el patrimoni cultural i històric, la possibilitat de practicar excursionisme i esports d’aventura i l’oferta gastronòmica.

Altres fortaleses del territori que afavoreixen el creixement del sector, és la dinàmica expansiva general observada en el nombre d’establiments i professionals, que bé es pot generalitzar influint positivament en iniciatives lligades al turisme.

Cal recordar com a fortalesa els atractius naturals de la zona, que cal potenciar, per a poder atreure un tipus de turisme esportiu, vinculat per exemple, a la caça, la pesca, el muntanyisme, l’aventura, etc.). D’altra banda, el fet de que la Noguera-Segrià Nord sigui un lloc de pas per l’accés a bona part de les comarques d’alta muntanya afavoreix el seu desenvolupament turístic.

La dinamització turística també pot contribuir a la diversificació i la pluriocupació, moltes vegades necessàries per a complementar les rendes de l’activitat agrària.

En aquest sentit, cal destacar el problema que representa l’especialització agrària del territori en general, i d’algunes poblacions en general, que fa que els canvis previsibles de la PAC puguin suposar una pèrdua important de renda de la població agrària. Bellmunt d’Urgell, Montgai, Oliola, Vilanova de l’Aguda, Vilanova de Meià tenen un predomini en l’ocupació en l’agricultura. La importància de l’ocupació agrària es diversifica en equilibri amb els serveis en el cas de Preixens, Albesa, Torrelameu, Baronia de Rialb, Les Avellanes i Santa Linya, Foradada, Ivars de Noguera, Algerri, i amb predomini dels serveis en el cas d’Ager, Cubells, Penelles, Tiurana, la Portella i Vilanova de la Barca,

En el territori d’intervenció, Noguera-Segrià Nord, cal fer un esforç per a potenciar el turisme en aquelles àrees que reuneixen les millors condicions, com ara, Balaguer, l’àrea de l’embassament de Rialb i l’àrea del Montsec.

En el Nord, la difusió dels atractius ja s’ha iniciat, principalment potenciant els esports d’aventura lligats al turisme rural. Te un paper important el Consorci del Montsec com agent que ja ha iniciat la promoció turística en aquesta zona al Nord del territori. El Montsec és l’àrea més despoblada i inaccessible, però alhora és la que te més atractius. És important per aquesta zona tirar endavant el projecte del Parc Astronòmic i proposar la declaració del Montsec com a Parc Natural, ja que el paper que els espais naturals protegits tenen en el desenvolupament econòmic i social de les seves zones d’influència és cabdal.

Tot i això, cal seguir treballant en altres zones del Nord. D’una banda, l’entorn de Rialb, també despoblat i inaccessible, compta amb un embassament que es pot utilitzar com a recurs turístic, ajudant a redreçar l’economia regressiva de l’àrea. Cal destacar la iniciativa de constitució del Consorci Segre-Rialb, amb l’objecte i finalitat de promoure i desenvolupar el turisme d’una forma integrada de tots els elements i productes turístics dels municipis consorciats a l'entorn de l'embassament de Rialb i del riu Segre. És també prioritari potenciar el Sud, doncs el desenvolupament del turisme és escàs o inexistent, a excepció de la ciutat de Balaguer que ja te promoció turística i l’activitat generada pel Castell del Remei, centre de producció de vi dels Costers del Segre (DO), amb restaurant, allotjaments i cellers de tradició vitícola. També destaca els Costers de Sió en el terme de Balaguer amb la mateixa activitat lligada a la producció vitícola.

Amb la voluntat de generar sinergies de potenciació del turisme, cal aprofitar un altre recurs del territori: un patrimoni rural de gran valor, que cal conservar i millorar, per tal de revaloritzar-ho i mantenir la pròpia identitat. Aquesta intervenció no té només una repercussió econòmica, sinó que també és del tot convenient per a millorar el medi ambient i el medi rural, amb un impacte social del tot positiu, doncs revitalitza els pobles i millora el benestar i la qualitat de vida.

El desenvolupament del sector turístic ha de servir per contrarrestar les febleses detectades en el territori.

· Reducció de la forta dependència de llocs de treball situats fora de la comarca.

· Augment de la independència dels municipis petits dels pocs nuclis urbans existents on sol recaure el paper exclusiu de ser motor de desenvolupament.

· Ampliació i diversificació de l’oferta d’activitats turístiques, acompanyades d’ofertes culturals.

· Població en zones rurals que es beneficien de la millora dels serveis (en quan al patrimoni rural)

· Nombre d’actuacions de rehabilitació i promoció del patrimoni recolzades per l’administració.

· Volum total de la inversió en actuacions de rehabilitació i promoció del patrimoni.

· Població beneficiària de les actuacions de rehabilitació i promoció del patrimoni.

La intervenció s’aplica al territori comarcal MÉS extens de Catalunya. La Noguera és la comarca més extensa de Catalunya, i l’àmbit d’intervenció de l’estratègia abasta també 3 municipis del Segrià Nord el que conforma un total de 1.778 Km².

No es tracta només de ser el territori “més gran”, si no que el repte que es planteja és construir entre tots un territori MÉS ric i amb MILLOR qualitat de vida: MÉS I MILLOR per els que hi són des de sempre, pels nouvinguts i pels que ens visiten.

Volem construir entre tots un territori de riquesa i qualitat de vida amb MÉS ocupació, empreses, diversitat i igualtat, per a un MILLOR arrelament, convivència, desenvolupament sostenible, qualitat de la nostra oferta, i en definitiva, qualitat de vida.

La clau està en el gran valor del nostre patrimoni rural, i en la revalorització actual del món rural associat a la millora de la qualitat de vida.

La nostra missió al present projecte es resumeix en crear les condicions favorables (econòmiques, socials, culturals..) que permetin valoritzar les persones, tradicions, sabers i historia i els productes de la comarca, promovent iniciatives generadores d’ocupació de qualitat, procurant la creació de nova activitat econòmica mitjançant el foment d'iniciatives d'autoocupació i la diversificació i modernització de l’activitat productiva existent, amb criteris de sostenibilitat. Tot allò amb la finalitat de ser un territori amable on les persones que hi són puguin viure, treballar i gaudir de l’oci i lleure i les que ens visitin vulguin tornar-hi.

Per això els principis orientadors del projecte es basen en el concepte de desenvolupament humà ampliant i donant oportunitats a les persones per gaudir d’una millor qualitat de vida. El resultat esperat és el de contribuir de manera significativa al creixement integral del territori de la Noguera-Segrià Nord.

L’ocupació representa un factor estratègic de vertebració i cohesió social d’un territori. Existeix consens en que la manca d’ocupació afecta no tan sols a l’economia local sinó a la salut de les persones que la pateixen. L’atur suposa per a moltes persones la ruptura dels vincles socials que donen sentit de pertinença a una comunitat. Aquestes situacions de manca d’ocupació tenen unes implicacions que van més enllà de la manca de feina, suposen la manca d’oportunitats per a viure amb dignitat.

L’estratègia d’intervenció vol centrar els seus esforços en la creació de noves oportunitats laborals en el món rural reduint les desigualtats socials i ampliant les oportunitats per a tothom, conscients de que les persones són el motor per a un desenvolupament social i econòmic dels territoris.

Un dels actius claus per al desenvolupament integral de la Noguera-Segriá Nord el constitueixen les seves empreses. L’activitat econòmica ha d’aportar valor afegit al territori fomentant la diversificació i millora de la producció local tot promovent una producció de qualitat basada en la cooperació i nous sistemes de comercialització.

L’estratègia d’intervenció té la vocació de mantenir i promoure les activitats que aporten valor afegit a la comarca de la Noguera com són avui dia, el turisme, la potenciació d’activitats esportives i de lleure, la definició d’usos múltiples als espais de recuperació històrica i patrimonial entre d’altres.

El desenvolupament de l’estratègia d’intervenció suposa l’activació i dinamització de l’activitat econòmica, del comerç i del turisme com elements que tenen una repercussió directa en el manteniment i la creació d’ocupació generant riquesa, garantint un increment de la competitivitat. Així mateix, s’ha de buscar l’impuls d’altres formes d’economia basades en valors econòmics però amb un important component social. La generació d’activitat solidària mitjançant la promoció de l’economia social i l’autoocupació (microempreses) pot ser també molt eficaç en la regeneració del territori en tant que portadores d’altres dinàmiques econòmiques, socials i culturals a la comarca.

L’estratègia d’intervenció vol també fer especial atenció als col·lectius mes vulnerables, que són els que en major mesura pateixen les situacions de desigualtat i d’atur amb les implicacions que comporta d’aïllament i trencament de la xarxa social.

S’ha de fer un esforç conjunt per lluitar contra les desigualtats i la discriminació del mercat de treball. Com ja s’ha apuntat, el treball és un dels principals elements d’integració social, i per tant, qualsevol projecte que vol dinamitzar un territori ha de facilitar els necessaris ponts per transitar entre la vida i l’ocupació, buscant oportunitats reals en el mercat de treball local per a totes les persones, però amb especial èmfasi en aquelles que més ho necessitin. Això implica la identificació d’aquest col·lectius perquè passin a ser subjectes actius del seu procés. Al territori de la Noguera-Segrià Nord les dones i els joves suposen un actiu imprescindible a considerar en l’estratègia global de desenvolupament rural.

La igualtat d’oportunitats entre dones i homes és un pilar clau d’actuació per garantir el compliment dels objectius de l’Estratègia de Lisboa per al creixement i l’ocupació. (plena ocupació, treball de qualitat i cohesió social i inclusió social) per part dels estats membres. Per assolir aquests objectius s’ha de reforçar la participació de les dones en el mercat de treball i millorar les practiques per una millor conciliació entre la vida laboral i familiar. Això requereix per part dels poders públics polítiques de promoció de la igualtat d’oportunitats de dones i homes.

Per al període 2007-2013 dels Fons Estructurals, la Comissió Europea insta als estats membres a promoure la igualtat entre homes i dones, la no discriminació i la integració de la perspectiva de gènere en les diferents etapes de la execució dels fons estructurals. (El principi d’igualtat de gènere per als nous programes de FSE (2007-2013).

En coherència amb aquests requeriments, en el Pla de desenvolupament es contempla de manera transversal la perspectiva de gènere: des de la fase de diagnosi, planificació i disseny així com en l’avaluació del propi projecte.

Amb aquesta finalitat es contemplen les estratègies necessàries per afavorir la igualtat en la participació de les dones a totes les actuacions previstes. Els mecanismes que garanteixen l’aplicació d’aquest principi d’igualtat d’oportunitats de manera transversal s’articulen mitjançant la creació d’un dispositiu o servei especialitzat que assessora i dóna suport tècnic en aquest àmbit, amb l’assignació de la funció de vetllar pel seu compliment al llarg de tot el seu desenvolupament.

Així mateix, la previsió d’un conjunt de mesures orientades a facilitar i promoure la participació activa de les dones i d’aquells col·lectius més vulnerables és un objectiu clau de l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats al projecte. Es farà especial atenció a l’ús d’un llenguatge inclusiu, al treball en complementarietat i xarxa amb àrees de dones d’entitats locals i administració local i a la formació dels equips responsables de liderar i desenvolupar el projecte en matèria d’igualtat d’oportunitats de manera que puguin integrar aquest enfocament transversal en la gestió quotidiana.

L’estratègia d’intervenció es presenta sota la perspectiva de potenciar el creixement sostenible del territori. Això suposa focalitzar les actuacions per garantir una millor gestió dels recursos naturals de manera que les generacions futures puguin també gaudir-ne però també considerar d’altres components associats al concepte en sí mateix, com són les persones i l’economia local, en tant capital social i humà i les seves necessitats per potenciar el benestar social i l’equitat. Aquest enfocament de l’estratègia comporta el foment de la responsabilitat social dels agents implicats de manera que amb el desenvolupament dels projectes la Noguera-Segrià Nord sigui un millor i més atractiu indret per a viure i treballar. En definitiva un territori socialment responsable, observant de forma prioritària, en aquest cas, els projectes respectuosos amb el medi ambient, que fomentin la inclusió social i laboral, especialment de les dones i els joves.

La transferibilitat de l’experiència desenvolupada ha de venir garantida per la implicació del conjunt d’agents per generar una cultura de treball en cooperació, de manera que es pugui capitalitzar les bones pràctiques i els coneixements adquirits al llarg del seu desenvolupament.

La metodologia de treball per tant, tindrà un component fonamental de treball en xarxa entre els diversos agents locals, tant públics com privats que hi participen. Així mateix, s’ha de generar des de la implementació de l’estratègia, els espais pertinents per fomentar el debat, i l’intercanvi entre els diferents sabers i pràctiques experimentades, de manera que els resultats i impactes siguin en coherència amb la meta de la pròpia estratègia de garantir un desenvolupament sostenible en el territori de la Noguera-Segrià Nord. En aquest sentit pren especial rellevància el disseny d’una política de comunicació i informació a l’abast de tothom sobre el què es fa i com es fa al llarg de tot el projecte d’implementació del Pla d’intervenció.

Es planteja un enfocament global de l’estratègia integrada de desenvolupament local basada en les necessitats i les característiques de la Noguera-Segrià Nord, considerant el seu potencial endogen.

S’ha definit un aspecte dominant representatiu de la identitat, els recursos i els coneixements tècnics específics del territori, amb la voluntat d’aglutinar els operadors i projectes de diversos àmbits en la mateixa estratègia de desenvolupament, garantint un sistema integrat d’actuacions en un pla únic, evitant la realització de manera independent i aïllada de projectes.

Es vol desenvolupar una proposta que faciliti la identificació amb un projecte comú, amb una cultura aglutinadora que posi en valor el potencial propi del territori, i que motivi en un propòsit arrossegador cap la participació coordinada, oberta al diàleg i la comunicació entre l’administració i la iniciativa privada. Una proposta articulada al voltant d’un centre d’interès que valoritzi els aspectes primaris del territori: La Terra, l’Aigua, l’Aire i el Foc, els 4 elements, entesos com una part bàsica i característica d’aquest territori, com a part de la cultura local.

En aquest sentit, l’estratègia s’articula entorn a 4 eixos que defineixen una cultura que vol inspirar, motivar i donar sentit al repte del construir entre tots el millor futur per al territori al qual es pertany: Noguera-Segrià Nord: “La Cultura dels 4 elements”.

L’espai més gran d’aigües tranquil·les de Catalunya, configurat per destacats embassaments. Una terra regada pel Segre i els seus afluents.

L’AIGUA, font de vida, que roman tranquil·la i que flueix amb ductilitat, exemple de la vida en CALMA, i de com fer camins aprofitant les nostres OPORTUNITATS.

Una història plena d’esdeveniments, un variat i ric patrimoni artístic, vells costums encara presents, una rica, gustosa i variada gastronomia.

EL FOC, esperit i essència del territori, energia creadora i transformadora. Enriqueix el present amb els TRESORS del passat i de la terra. Impulsa cap al futur la nostra INICIATIVA, ACTIVITAT I RIQUESA

La TERRA, l’element bàsic que ens acull i sustenta, matriu creadora dels nostres PRODUCTES.

ESTRATEGIA 1. FOMENT I MILLORA DE LES POTENCIALITATS I CAPACITATS PRODUCTIVES DEL TERRITORI INCORPORANT UNA PERSPECTIVA INNOVADORA, SOSTENIBLE I DE QUALITAT.

ESTRATEGIA 2. MILLORA DE LA COMERCIALITZACIÓ I DIVERSIFICACIÓ DELS CANALS DE COMERCIALITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ AUTÒCTONA

ESTRATEGIA 3. INCREMENT I MILLORA DE LA COOPERACIÓ INTRA I INTERSECTORIAL

ESTRATEGIA 4. COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL

ESTRATEGIA 1. FOMENT I MILLORA DE LES POTENCIALITATS I CAPACITATS PRODUCTIVES DEL TERRITORI INCORPORANT UNA PERSPECTIVA INNOVADORA, SOSTENIBLE I DE QUALITAT.

àLes vinculades a la relació de les explotacions agràries i ramaderes i la transformació artesanal.

àLes vinculades a la transformació artesanal dels productes locals per artesans en els propis llocs de venda.

· Foment de la producció integrada, producció ecològica i marca de qualitat.

Accions prioritàries (à)

àLes vinculades a la relació de les explotacions agràries i ramaderes i la indústria agroalimentària

Fabricació de productes per a l’alimentació animal, (amb farratges del territori)

Manipulació i/o envasat i transformació de la producció hortofrutícola (productes de la horta i els fruitals del territori)

Panificació i pastisseria i fabricació de pastes alimentàries (cereals del territori)

Manipulació, elaboració i envasat de productes del porcí i l’aviram, integrant-lo en els escorxadors existents.

àLes vinculades a potenciar la millora del sector vitivinícola amb una producció ecològica i sostenible.

Foment de la producció que incorpori processos para obtenir Marques de Qualitat.

· Modernització, innovació i respecte mediambiental en cadena alimentaria.

Incorporació o millora de les TICs, principalment en transformació de productes agraris i producció alimentària, ja que garanteixen i incrementen la traçabilitat, la seguretat alimentària i la satisfacció dels clients finals.

à Les relacionades amb la innovació en productes i processos agroalimentaris

Inversions derivades del disseny, desenvolupament i assaig de productes, processos i tecnologies

ESTRATEGIA 2. MILLORA DE LA COMERCIALITZACIÓ I DIVERSIFICACIÓ DELS CANALS DE COMERCIALITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ AUTÒCTONA

· Millora i promoció de canals de comercialització que obrin possibilitats d’aconseguir nous mercats i que afavoreixin l’accés dels productors petits i mitjans així com una aproximació al consumidor.

à Les adreçades a fomentar la integració en la cadena agroalimentaria.

Les adreçades a establir un teixit d’agrobotigues en tot el territori per a la venda de productes típics de la terra, tant de cooperatives com les de caire artesanal.

Es contemplaran agrobotigues tradicionals, magatzems i tipus botiga delicatessen.

Es valorarà la col·laboració intersectorial quan a l’impuls d’agrobotigues pel turisme rural.

Llocs de producció, principalment els elaboradors de confitures i conserves de fruita i formatges.

Llocs de venda: artesans transformadors de la producció, principalment cansaladeria-xarcuteria (carni porcí del territori), pastissers (ex. torró territori) i forners (ex. Amb blat del territori fer les coques de recapte també típiques de la zona, etc)

à Promoció dels canals curts de distribució que ajudin a crear canals de comunicació amb el consumidor final.

Les adreçades a promoure i ampliar el teixit d’iniciatives de venda dels productes autòctons i de transformació, principalment artesanal mitjançant:

Prioritzar projectes que contemplin la col·laboració amb Slow Food Terres de Lleida, com a recurs de valorització i promoció, així com els projectes promoguts o integradors de dones i joves.

· Millora de la promoció i màrqueting dels productes agraris locals promovent la valorització i diferenciació dels productes locals via qualitat.

àLes orientades a potenciar el reconeixement i valorització producció autòctona.

àLes orientades a aprofitar més les marques de qualitat i d’origen existents i per aconseguir.

Consecució de més DOP per altres productes d’importància local: oli, pomes...

Consecució de IGP en productes d’importància local: torrons, coca de recapte,...

· Potenciar el cooperativisme, l’associacionisme, i els clústers d’activitat.

· Promoure la cooperació intersectorial entre el sector primari i el turisme.

Foment de l’enoturisme per coincidir en la Noguera-Segrià Nord l’existència de centres de producció de la DO vitivinícola COSTERS DEL SEGRE amb altres territoris Leader que es constitueixin en Catalunya vinculats també amb DO vitivinícola: en altres territoris de Lleida també vinculats a la producció de DO Costers del Segre, i en els territoris relacionats amb les DO de Conca de Barberà, Prioritat i Terra Alta.

Foment i transformació de productes ecològics. Possibilitat de cooperació interterritorial con el resto de Catalunya i Espanya i de cooperació transnacional gràcies a la col·laboració ja existent en el territori, amb el moviment Solw Food Terres de Lleida (un moviment de caire internacional). Slow Food és una associació ecogastronòmica sense ànim de lucre que té com a un dels seus objectius impedir la desaparició de les tradicions gastronòmiques locals i fomentar una nova lògica de producció alimentària, desenvolupar programes d’educació alimentària i actuar a favor de la diversitat.

L’AIGUA, font de vida, que roman tranquil·la i que flueix amb ductilitat, exemple de la vida en CALMA, i de com fer camins aprofitant les nostres OPORTUNITATS.

ESTRATEGIA 1. FOMENT D’UNA OFERTA DE TURISME I OCI SLOW I RESPECTUOSA AMB EL MEDI AMBIENT .

ESTRATEGIA 2. GENERACIÓ DE SERVEIS QUE CONTRIBUEIXIN A LA QUALITAT DE VIDA DE LES PERSONES QUE VIUEN I VISITEN EL TERRITORI

ESTRATEGIA 3. INCREMENT I DIVERSIFICACIÓ DE LES VIES EXTERNES DE GESTIÓ DE LA PRODUCCIÓ FOMENTANT LA FLEXIBILITAT, LA COMPETITIVITAT I LA SOSTENIBILITAT.

ESTRATÈGIA 4. COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL

· Capitalització i rentabilització dels recursos relacionats amb l’aigua mitjançant iniciatives privades i publiques, en el marc dels embassaments existents, les zones riberenques, els canals i els regs.

àLes relacionades amb el desenvolupament d’activitats esport i d’oci tranquil, no agressiu: piragua, kayak, canoa, vela, surf, pesca amb no mort,...

àLes relacionades amb activitats d’oci, entreteniment, creixement personal, teràpies alternatives ....: classes de cuina, pintura, escultura, ball, ioga, pilates, relaxació, etc.

Recursos endògens i localització territorial, com criteri de priorització de projectes

Canelles

· Establiment de rutes, itineraris de “calma” i no agressius amb el medi ambient.

àRutes de productes amb distintius de qualitat o característics del territori: vi, oli, mel...combinant amb ofertes etnogastronòmiques

ü Que incorporin cooperació intersectorial ( ex. promoció integrada d’oferta turística i d’oci en establiments hotelers i de restauració) i de propostes de col·laboració amb el moviment Slow Food Terres de Lleida ja que incorpora iniciatives pel foment de la salut mitjançant unes bones pautes d’alimentació.

ü Que ofereixen activitats d’esport i d’oci aquàtic a les zones dels embassaments del territori, i/o activitats slow d’un altre tipus complementàries: itineraris tranquils a peu, cavall, bicicleta, carros, cursos variats, etc.

ü Les vinculades a l’aprofitament turístic de la línia fèrria Lleida-La Pobla

ESTRATEGIA 2. GENERACIÓ DE SERVEIS QUE CONTRIBUEIXIN A LA QUALITAT DE VIDA DE LES PERSONES QUE VIUEN I VISITEN EL TERRITORI

· Prioritzar projectes d’activitats de serveis amb un important benefici social per la seva contribució a la qualitat de vida de les persones residents i de les persones visitants.

àLes relacionades amb l’atenció de persones dependents: serveis sociosanitaris, a domicili, a persones amb disminucions físiques o psíquiques.

àLes relacionades amb serveis de proximitat i de salut. Quan el sol·licitant de l’ajut sigui una associació sense ànim de lucre que presti algun d’aquests serveis, no se’ls hauria d’aplicar les limitacions de tamany imposades a les microempreses.

àLes relacionades amb la implantació i difusió de les TICs, també com a canal d’aprovisionament de serveis.

· Promoció de projectes d’especialització comercial i de serveis que incorporin elements facilitadors al seu accés: TICs, serveis a domicili,...

àLes relacionades amb la millora i manteniment de les llars: reformes, reparacions, neteja, basar, bricolatge, mobiliari, jardineria, etc.

ESTRATEGIA 3: INCREMENT I DIVERSIFICACIÓ DE LES VIES EXTERNES DE GESTIÓ DE LA PRODUCCIÓ FOMENTANT LA FLEXIBILITAT, LA COMPETITIVITAT I LA SOSTENIBILITAT.

· Promoure iniciatives empresarials de serveis externalitzats de la indústria local.

àLes relacionades amb gestories, assessories, consultories: R+D, qualitat, innovació, TICs; reparació i manteniment en les indústries –maquinària, logística, distribució.

àLes relacionades amb la instal·lació de nous mètodes de producció d’energia fent us dels recursos locals (aigua, sol, vent).

Valorització del patrimoni natural -principalment en aquest cas- cultural i arquitectònic i de cooperació amb territoris fronterers d’altres comunitats autònomes.

Es donen clares possibilitats de col·laboració entre la Noguera-Segrià Nord i territoris Leader que es constitueixin a Aragó i les comarques catalanes de Pallars Jussà i l’Alt Urgell. La idoneïtat de la cooperació es fonamenta en el fet de compartir patrimoni natural d’embassaments, zones riberenques i de muntanya:

· Els embassaments de Santa Ana i Canelles es comparteixen amb Aragó, així com zones riberenques del Noguera-Ribagorçana.

· L’embassament de Rialb i les zones riberenques del Segre es comparteixen amb la comarca de l’Alt Urgell.

· La serralada del Montsec es comparteix amb la comarca del Pallars Jussà I l’Aragó.

Aquests elements físics i geogràfics poden donar lloc a projectes compartits, fet reforçat per la previsió de constitució de GALs en aquests territoris veïns.

Mitjançant la cooperació entre GALS, es pot participar activament en el projecte elaborat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, d’aprofitament i valorització turística de la línia fèrria Lleida-La Pobla de Segur.

L’AIRE, l’element de la intel·ligència i de la ment. Moviment, rapidesa i canvi. Inspirador d’iniciatives de CONEIXEMENT, INNOVACIÓ, I AVENTURA.

ESTRATEGIA 1. DESENVOLUPAMENT DEL POTENCIAL EDUCATIU I D’USOS, AMB L’OBJECTIU DE DIFONDRE VALORS ECOLÒGICS, AMBIENTALS, PRODUCTIUS, CULTURALS I DE RECERCA, DE FORMA RESPECTUOSA AMB EL MEDI AMBIENT.

ESTRATEGIA 2. PROMOCIÓ D’ACTIVITATS TURÍSTIQUES, D’OCI, AVENTURA I RISC CONTROLAT ASSOCIADES ALS RECURSOS NATURALS.

ESTRATÈGIA 3. COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL

· Desenvolupament i implantació d’iniciatives d’educació i millora del comportament mediambiental.

àLes relacionades amb la promoció del medi ambient, i preservació i manteniment del medi natural adreçades al públic en general, però principalment als infants i els joves.

Les relacionades amb la millora del comportament mediambiental dels establiments industrials i la gestió ambiental.

àSensibilització sobre l’ús d’energies renovables, formació en energies renovables, ajuts a inversions que serveixin per adaptar-se a normes nacionals més estrictes que les comunitàries, etc.

· Generar i potenciar sinèrgies entre els allotjaments per a infants i joves (cases de colònies i albergs) amb les iniciatives educatives mediambientals.

· Desenvolupament i iniciatives d’educació alimentària i d’hàbits saludables.

àLes desenvolupades aprofitant les sinèrgies amb el moviment Slow Food Terres de Lleida ja que incorpora iniciatives pel foment de la salut mitjançant unes bones pautes d’alimentació.

àLes relacionades amb la prevenció, tractament i millora dels trastorns alimentaris.

àLes que generin sinèrgies i aprofitament d’oportunitats que generi el Parc Astronòmic Montsec, ja que serà un foc d’atracció de persones per la seva oferta específica.

Les que desenvolupin activitats aprofitant la riquesa paleontològica de la comarca (petjades de dinosaure i fòssils) en complement a l’art rupestre.

· Incorporació d’iniciatives per a potenciar el desenvolupament i comercialització de les activitats d’aventura.

àLes relacionades amb el desenvolupament d’activitats d’aventura que poden ser afins i complementar l’oci aeri: globus, escalada, parcs aeris, camps d’aventura etc.

àLes relacionades a millorar el rendiment econòmic de les empreses ja existents al territori que ofereixen oci aeri (vol lliure, parapent, ala delta...)

ESTRATÈGIA 3. COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL

La valorització del patrimoni natural i cultural en zones de secà. Els projectes idonis de cooperació estarien al voltant d’aquests temes:

Turisme científic. S’ha de destacar la importància que te per aquesta iniciativa l’existència del Parc Astronòmic Montsec ubicat en dos comarques i dos territoris Leader diferents

També s’obre la possibilitat de cooperar amb França, ja que compta amb territoris Leader amb iniciatives de turisme científic i astronòmic com element de dinamització. En aquest sentit, cal destacar l’experiència previa de cooperació, mitjançant el programa europeu Interreg III-A, entre el Consorci del Montsec i el Departament de Gers (França) en relació al Parc Astronòmic Montsec i L’Hemeau des Etoiles (Fleurence).

ESTRATÈGIA 1. DESENVOLUPAMENT D’ACTUACIONS DE CONSERVACIÓ I MILLORA DEL PATRIMONI RURAL

ESTRATÈGIA 2. REVALORITZACIÓ I PROMOCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC-CULTURAL

ESTRATÈGIA 3. AMPLIACIÓ DEL TEIXIT EMPRESARIAL VINCULAT ALS SECTORS AGRARI I DEL TURISME, INCORPORANT LA COOPERACIÓ INTERSECTORIAL

ESTRATÈGIA 4. COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL

· Inversions per a la recuperació del patrimoni rural, concretada en iniciatives a executar per Ens Públics Locals del territori d’intervenció.

àLes adreçades a pobles de menys de 5000 habitants, amb un patrimoni important a revaloritzar i on cal fer, potenciar o complementar intervencions de millora.

Revaloritzar el patrimoni artístic-cultural i el manteniment de la pròpia identitat de l’àmbit rural i promocionar les actuacions no productives.

Es tracta de fomentar inversions a la conservació i millora del patrimoni rural, destinades a estimular el desenvolupament de la zona mitjançant la rehabilitació i promoció del patrimoni històric, arquitectònic i cultural, restauració de nuclis antics rurals i actuacions no productives que creïn sinèrgies amb el projectes productius auxiliats mitjançant la metodologia Leader.

· Promoure i valoritzar els fets històrics més importants de la comarca a través de fets, esdeveniments, i personatges històrics.

àLes adreçades a la revalorització i manteniment de la pròpia identitat i les arrels, fonamentada en la prehistòria (art rupestre, paleontologia) i la història escrita i oral, amb l’objectiu complementari de generar sinèrgies amb el sector turístic, d’oci, i també educatiu.

Projectes relacionats amb la memòria històrica més important del territori i on es tinguin en compte esdeveniments polítics, socials, religiosos, etc.:

* Prehistòria –art rupestre (9 coves), paleontologia, dinosaures (jaciments...) -

* Edat mitjana –territori en l’avantguarda de la Catalunya vella i part important del comtat d’Urgell -

Memorial Democràtic. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

àLes adreçades a la revalorització i manteniment de la pròpia identitat i les arrels, fonamentada en actes i celebracions populars , amb l’objectiu complementari de generar sinèrgies amb el sector turístic (gastronomia..), d’oci, i també l’agroalimentari (comercialització productes de la terra....)

Les vinculades a costums i tradicions com el Crist de Balaguer, Ranxo de Ponts, Trobada de Campaners a Os de Balaguer.

Les vinculades a festes peculiars com el Transsegre de Balaguer, el concurs de cassoles d’Albesa, els pessebres vivents de Camarasa, Tèrmens i Penelles, la representació de la Passió de Balaguer.

Les vinculades a festes, fires i mercats com: la Fira del Melò i el Vi d’Artesa del Segre, la de la Perdiu a Vilanova de Meià, Fira de Nadal d’Àger, Fira de Maig, Firauto i Antiquària de Balaguer. Mercats setmanals de Balaguer, Artesa i Ponts.

Cal destacar que tot aquests esdeveniments generen oportunitats excel·lents de revalorització, promoció i comercialització dels productes del territori: alimentaris, artesanals, artístics,....Així com paquets turístics de rutes, promoció d’allotjaments, etc.

(*) Tots els esdeveniments relacionats ho són merament a tall d’exemple, en el benentès que tenen caràcter enunciatiu però no limitatiu o excloent.

ESTRÀTÈGIA 3. AMPLIACIÓ DEL TEIXIT EMPRESARIAL VINCULAT ALS SECTORS AGRARI I TURISTIC, INCORPORANT UN ENFOC DE COOPERACIÓ INTERSECTORIAL.

· Creació d’empreses amb d’activitats de primera i segona transformació dels productes agraris de la terra, prioritzant els ecològics.

àLes vinculades a la primera transformació produint pinsos (ordi), oli d’oliva, llet, i transformats de la fruita –pera i poma-. Prioritat de productes ecològics.

àLes vinculades a la segona transformació amb la producció de dolços-bolleria-confitures (aprofitant productes de la terra com el blat, la mel, pera, poma) i l’embassament i transformació de carnis de porcí i aviram. Prioritat de productes ecològics.

· Creació d’establiments i allotjaments turístics de capacitat reduïda i/o de restauració, ampliant i diversificant l’oferta existent.

àLes que suposin una diversificació de l’oferta hotelera i de restauració segons tipologia i per distribució geogràfica.

Cooperació intersectorial promocionant productes autòctons –principalment per la gastronomia- i de producció artesanal, així com del patrimoni rural de la Noguera (natural, cultural, històric...).

àLes relacionades amb l’art –pintors, escultors ,...- i artesania que primin l’ús dels recursos característics de la terra no alimentaris -com la fusta dels seus boscos- en les seves produccions, o que facis productes típics del territori – com les campanes, la ceràmica, ...)

àLes relacionades amb la producció artesanal de productes gastronòmics -formatge, coca, torró-, principalment propis amb productes també propis:

Priorització les iniciatives que incorporin la perspectiva intersectorial en promoció i venda d’aquests productes artesanals ( en restaurants, allotjaments, ...), així com les promogudes per dones i joves, o que els donin oportunitats d’ocupació.

La valorització del patrimoni natural, cultural i arquitectònic en zones de secà.

- La Ruta Perpinya-Lleida "Via del Segre", integrada en el “Camí de Sant Jaume a Catalunya”, projecte del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya, obre la possibilitat, en la seva execució, de cooperar amb el GAL Alt Urgell-Cerdanya i possiblement amb homòlegs de França.

Es important destacar que Ruta Perpinya-Lleida "Via del Segre" prevista, travessarà municipis del Consorci Segre-Rialb que està en procés de constitució. Aquest consorci el formen els Ajuntaments d'Oliana, Peramola, Bassella (Alt Urgell), Tiurana, Baronia de Rialb i Ponts (la Noguera), els Consells Comarcals de la Noguera i l'Alt Urgell i la Diputació de Lleida.

- La Ruta Castells del Sió. Es tracta d’un projecte conjunt amb la Direcció General de Turisme de Catalunya i consisteix en la creació d’una ruta que incorporarà la visita a set castells així com a pobles i ermites de les comarques de la Segarra, l’Urgell i la Noguera, territoris leader tots ells.

El projecte Castells del Sió formarà part del recorregut de la 'Ruta dels Castells de la Marca', un itinerari turístic impulsat per la Direcció General de Turisme que té per objectiu crear un gran producte turístic al voltant dels castells catalans, un dels elements més destacats del patrimoni monumental de Catalunya.

4. ESTRATÈGIES PROPOSADES PEL PLA DE DESENVOLUPAMENT DEL GAL I MESURES DE FINANÇAMENT DE LES ACTUACIONS AUXILIABLES PER L’EIX 4 DEL PDR

ESTRATEGIA 1: FOMENT I MILLORA DE LES POTENCIALITATS I CAPACITATS PRODUCTIVES DEL TERRITORI INCORPORANT UNA PERSPECTIVA INNOVADORA, SOSTENIBLE I DE QUALITAT.

ESTRATEGIA 2: MILLORA DE LA COMERCIALITZACIÓ I DIVERSIFICACIÓ DELS CANALS DE COMERCIALITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ AUTÒCTONA

ESTRATEGIA 3: INCREMENT I MILLORA DE LA COOPERACIÓ INTRA I INTERSECTORIAL

ESTRATEGIA 4: COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL

MESURES DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS DE LES ESTRATÈGIES.

12301 Ajudes a inversions per a la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris agrobotigues.

421 Cooperació interterritorial i transnacional entre els grups d’acció local.

ESTRATEGIA 1. FOMENT D’UNA OFERTA DE TURISME I OCI SLOW I RESPECTUOSA AMB EL MEDI AMBIENT .

MESURA DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS DE L’ESTRATÈGIA.

313. Foment d’activitats turístiques

ESTRATEGIA 2. GENERACIÓ DE SERVEIS QUE CONTRIBUEIXIN A LA QUALITAT DE VIDA DE LES PERSONES QUE VIUEN I VISITEN EL TERRITORI

ESTRATEGIA 3. INCREMENT I DIVERSIFICACIÓ DE LES VIES EXTERNES DE GESTIÓ DE LA PRODUCCIÓ FOMENTANT LA FLEXIBILITAT, LA COMPETITIVITAT I LA SOSTENIBILITAT.

MESURA DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS DE LES ESTRATÈGIES.

312. Ajuda a la creació i desenvolupament de microempreses

MESURA DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS DE L’ESTRATÈGIA.

421 Cooperació interterritorial i transnacional entre els grups d’acció local.

L’AIRE, l’element de la intel·ligència i de la ment. Moviment, rapidesa i canvi. Inspirador d’iniciatives de CONEIXEMENT, INNOVACIÓ, I AVENTURA.

MESURES DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS DE L’ESTRATÈGIA.

312. Ajuda a la creació i desenvolupament de microempreses

323. Conservació i millora del patrimoni rural.

ESTRATEGIA 2. PROMOCIÓ D’ACTIVITATS TURÍSTIQUES, D’OCI, AVENTURA I RISC CONTROLAT ASSOCIADES ALS RECURSOS NATURALS.

MESURA DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS DE L’ESTRATÈGIA.

313. Foment d’activitats turístiques

MESURA DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS DE L’ESTRATÈGIA.

421 Cooperació interterritorial i transnacional entre els grups d’acció local.

ESTRATÈGIA 1: DESENVOLUPAMENT D’ACTUACIONS DE CONSERVACIÓ I MILLORA DEL PATRIMONI RURAL

ESTRATÈGIA 2: REVALORITZACIÓ I PROMOCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC-CULTURAL

MESURA DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS DE LES ESTRATÈGIES.

323. Conservació i millora del patrimoni rural

ESTRATÈGIA 3: AMPLIACIÓ DEL TEIXIT EMPRESARIAL VINCULAT ALS SECTORS AGRARI I DEL TURISME, INCORPORANT LA COOPERACIÓ INTERSECTORIAL

MESURES DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS DE L’ESTRATÈGIA.

12301 Ajudes a inversions per a la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris en el territori Leader.

313. Foment d’activitats turístiques

312. Ajuda a la creació i desenvolupament de microempreses

ESTRATÈGIA 4: COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL

MESURA DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS DE L’ESTRATÈGIA.

421 Cooperació interterritorial i transnacional entre els grups d’acció local.

QUADRE RESUM

A la comarca de la Noguera s’han desenvolupat, i es segueixen duent a terme, programes que poden veure’s complementats per les noves iniciatives i estratègies plantejades pel Leader.

Entre les experiències prèvies al Leader es troba el programa Proder, que es va dur a terme a la comarca de l’any 2000 al 2006. Aquest programa tenia com a objectiu el desenvolupament rural, la diversificació de les activitats de l’àmbit agrari, el foment del turisme i de l’artesania no alimentària.

Aquest programa es duia a terme des del Departament d’Agricultura, i es basava en l’aplicació de mesures de diversificació de l’activitat agrària del Programa de Desenvolupament Rural. El programa Proder va estar una experiència positiva pel territori, i pot ser un precedent pel desenvolupament del Leader.

Com ja s’ha assenyalat, el foment de l’autocupació de qualitat per les persones que viuen a la comarca és una eina bàsica per la millora i el desenvolupament del territori. En aquest àmbit el Leader vindria a reforçar i ampliar iniciatives ja presents al territori. El Consell Comarcal té el Servei de Creació d’Empreses en col·laboració amb Departament de Treball de la Generalitat. Aquest servei té com a objectiu ajudar i orientar a les persones emprenedores al inici i durant tots els períodes de la seva activitat. Entre les seves activitats principals estan les d’acompanyar a la persona emprenedora en la recerca de informació i orientació per a la creació de la seva pròpia empresa, i informar i orientar sobre ajuts i facilitats per a emprenedors i emprenedores.

En la mateixa línea de promoció de l’ocupació el Consell Comarcal de la Noguera i la Diputació de Lleida van iniciar al desembre del 2004 el Pla de Dinamització per a l’Ocupació, aquest pla té com a objectiu la promoció econòmica de la comarca i potenciar la creació de llocs de treball estables, i potenciar la contractació en jaciments d’ocupació. A través del Pla de Dinamització per a l’Ocupació s’ofereixen ajuts econòmics per aquell empresariat que vulgui ampliar la seva activitat, sempre que comporti la contractació i la creació de nous llocs de treball.

El Consell Comarcal ha format part del Pacte Territorial per a l’Ocupació de les Terres de Lleida, que es va dur a terme del 2001 al 2006. Aquest pacte territorial tenia com objectiu el foment de l’ocupació, contribuir a la transformació i creixement de l’activitat econòmica a la província de Lleida.

Mitjançant la Xarxa Euroexperts , el Consell Comarcal, el Patronat Català Pro Europa i la Diputació de Lleida van signar un conveni per informar sobre les possibles ajudes i altres accions provinents de la Unió Europea.

Conjuntament amb les activitats i projectes que es puguin desenvolupar al territori el Consell Comarcal a la seva vegada ofereix assessorament per:

- La tramitació de subvencions per a la contractació de persones en situació d’atur per a la realització d’obres i serveis d’interès general.

- La tramitació de subvencions destinades a fomentar programes per al Desenvolupament Local i l’Ocupació, (AODL , I+O), per tal de col·laborar en la promoció i la implantació de les polítiques actives d’ocupació, relacionades amb la generació d’activitat econòmica i d’ocupació.

- La tramitació de subvencions per a la Promoció de l’Ocupació Autònoma del Departament de Treball de la Generalitat.

Per tant la comarca de la Noguera té un llarg bagatge i experiència en la promoció i en el treball per al foment de l’ocupació. Aquesta trajectòria es veurà complementada i reforçada amb les iniciatives que es duguin a terme des del Leader, que es fonamenta en els principis de creixement i desenvolupament sostenible del territori, amb una referència constant a la necessitat d’observar la responsabilitat social en les iniciatives empresarials, socials i culturals que es duguin a terme.

El comerç és una eina de cohesió territorial per a la ciutadania d’un territori però és també la presentació d’un territori cap a les persones que el visiten o estan de pas. Amb la voluntat d’impulsar el comerç amb una visió de sostenibilitat i responsabilitat ja s’han iniciat accions com és l’ Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor. Aquesta oficina ofereix un servei d’atenció al consumidor i al comerciant, sobre drets i deures d’ambdues parts. En les seves activitats també es compta amb un servei de formació continua per la millora i bon funcionament de les relacions comercials.

En l’àmbit del comerç es duen a terme altres iniciatives com és la “Xarxa d’experts en comerç local” on participen la Diputació de Lleida, la FECOM i els Consells Comarcals de les Terres de Lleida. Aquesta iniciativa té com a objectiu el foment del comerç local, i es duen a terme activitats d’assessorament per a la modernització dels comerços o per iniciar noves activitats comercial.

Una altra font de riquesa pel territori és el turisme, el desenvolupament d’activitats i iniciatives econòmiques que fomentin un turisme responsable i de coneixement del territori és un dels elements de treball en les estratègies plantejades en el Leader.

A la zona nord de la comarca ja s’estan portant a terme iniciatives sobre turisme ecològic i de coneixement de l’entorn, com és el Projecte de dinamització turística del Montsec. Dins d’aquest projecte es realitzen activitats com: rutes ornitològiques, e iniciatives derivades del Interreg IV que es centra en la investigació astronòmica, la geologia, la paleontologia i la història.

El Consorci del Montsec desenvolupa i vol seguir desenvolupant activitats per la promoció del territori com espai cultural, natural de referència turística. El projecte Leader complementaria i reforçaria les accions i activitats ja previstes i les que poden sorgir en el procés. Les activitats previstes responen a dos àmbits: el primer destinat a actuacions sobre el territori, com seria la construcció d’un observatori astronòmic i del Centre d’Observació de l’Univers, la finalització i la gestió de l’alberg Montsec-Mur, la restauració de la col·legiata de Sant Pere d’Àger, i l’ampliació del Museu d’Isona. I un segon àmbit destinat a la promoció turística, amb accions de promoció, la creació d’una imatge del Montsec i la difusió d’activitats com fires o esdeveniments als pobles del territori.

Una altra iniciativa en procés de creació és el Consorci Segre-Rialb. Aquest consorci el conformen els Ajuntaments de la comarca de l’Alt Urgell: Oliana, Peramola, Bassella i de la comarca de la Noguera:Tiurana, Baronia de Rialb i Ponts, els Consells Comarcals de la Noguera i l'Alt Urgell i la Diputació de Lleida. L’objectiu d’aquest consorci és la promoció i el desenvolupament del turisme al voltant de l’embasament de Rialb i del riu Segre. Amb la dinamització d’activitats econòmiques a la zona es vol impulsar l’economia en una zona que encara pateix els efectes de la construcció dels embassaments

A nivell del govern català s’ha impulsat el Pla Estratègic del Turisme a Catalunya, en aquest una de les activitats que s’estan promovent és el Camí de Sant Jaume. A la Noguera, l'Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume de Ponts i comarca, s’està impulsant un projecte de redescobriment, senyalització i promoció de la “Via del Segre”, que forma part del camí de Sant Jaume. Aquest projecte integraria la Vall del Segre (Cerdanya, Alt Urgell, Noguera i Segrià) i Lleida a la xarxa europea de Camins de Sant Jaume, declarat Bé Cultural Europeu i Patrimoni de la Humanitat. El itinerari aproximat seria: Perpinyà, Puigcerdà (pel Conflent), la Seu, Ponts, Artesa de Segre, Balaguer i Lleida, on confluiria amb l'eix Montserrat-Lleida (recentment inaugurat), en direcció Saragossa. L'execució del projecte suposaria la cooperació del GAL Noguera-Segria Nord amb el GAL Alt Urgell-Cerdanya i possiblement amb homòlegs francesos.

A nivell comarcal també es duen a terme activitats de promoció turística, al 2006 es va redactar el Pla de Foment i Expansió del Sector Turístic de la Noguera. Aquest pla és un instrument i un full de ruta per a la promoció i comunicació turístiques

Les línees de intervenció en matèria de turisme proposades al Leader complementarien les ja existents, ajudaria a consolidar les que estan en un procés més incipient i podria ser un catalitzador de totes aquelles iniciatives que han sorgit al voltant d’un turisme sostenible.

A la comarca també s’estan duent a terme accions de intervenció integral com poden ser el Pla Territorial de Ponent, que incideix sobre la Noguera i que té com a objectiu la protecció medi ambiental i la millora del territori, o bé els projectes aprovats per la Llei de Barris.

En concret els ajuts per la Llei de Barris s’han aprovat per a alguns dels nuclis urbans més poblats de la comarca com són Balaguer, Ponts i Artesa de Segre. Les tres intervencions van dirigides a la rehabilitació dels seus nuclis antics, a més de incorporar iniciatives per a contribuir a la cohesió social i el desenvolupament econòmic.

En el cas de Balaguer, que es va veure beneficiat per la Llei de Barris en la seva primera convocatòria del 2004. l’objectiu és la regeneració física del barri històric de la ciutat, la promoció de la cohesió i la dinamització social del barri, la millora de la qualitat de vida i la dinamització socioeconòmica, i la construcció de noves infraestructures.

En el cas de Ponts l’ajut per la rehabilitació del seu nucli antic va ser aprovat al 2007. Situat a la vessant oest de la muntanya de la Costa de les Forques, es troben les restes arquitectòniques del castell de Sant Pere. La despoblació del barri va comportar la degradació dels habitatges i dels seus carrers. El projecte iniciat tenia per objectiu la millora urbanística del barri i la construcció d’un museu local.

En el cas de Artesa de Segre, les ajudes de la Llei de barris ha estat concedida en la última convocatòria. El projecte es dirigeix a la rehabilitació del seu nucli antic.

Les intervencions del projecte Leader consoliden les propostes que es treballen des dels projectes aprovats per la Llei de Barris i poden tenir un efecte multiplicador sobre els beneficis que ja han produït aquestes intervencions, ampliant els seus resultats més enllà dels nuclis que s’han vist beneficiats directament.

El projecte contempla el disseny d’un pla de seguiment i avaluació continua per a garantir en tot moment que els objectius definits són assolits, així mateix, té per finalitat fer el seguiment “in itinere” del grau de realització i execució de les actuacions de manera que puguin derivar-se correccions oportunes en cas de detectar-se desviacions entre la planificació inicial i l’execució. D’aquesta manera l’avaluació passa a convertir-se en una important eina d’ajuda a la planificació i la pressa de decisió al llarg de tot el cicle vital del projecte. Des d’aquesta perspectiva l’avaluació es contempla com un element d’aprenentatge envers la practica desenvolupada per al conjunt d’agents que hi participen en el desenvolupament del projecte.

Per garantir una avaluació continua es important assegurar que els processos i actuacions es desenvolupin de manera coherent establint diferents moments claus de tot el procés d’avaluació.

En el seu moment inicial i de planificació es preveu el disseny i definició de les eines necessàries per al desenvolupament. Es concretaran per tant la bateria d’indicadors, de caire quantitatiu i qualitatiu que possibilitin recollir la informació pertinent sobre el grau de realització i resultats generats pel conjunt d’actuacions a desenvolupar i tenint com a guia els objectius definits pel projecte.

Aquests indicadors es dissenyaran de manera que es garanteixi al procés de seguiment i avaluació la incorporació de la perspectiva o enfocament de gènere. Podem avançar que els indicadors quantitatius intentaren en la mesurea de les possibilitats la desagregació de la informació per gènere. Així mateix, en relació a la informació qualitativa, també s’intentarà recollir els efectes i resultats i impactes atenent a les necessitats específiques de gènere.

En quan les tècniques per la recollida i anàlisi de la informació cal dir que s’utilitzaren tècniques tant quantitatives (qüestionaris) com qualitatives (entrevistes, grups de discussió). Les NTIC tindran un lloc destacat en tot el procés mitjançant la utilització de suports virtuals via web per a la informació, comunicació i participació del conjunt d’agents implicats en el procés d’avaluació.

Com productes d’avaluació esta prevista la realització d’informes intermedis – parcials d’evolució i situació del projecte i un informe final d’avaluació de resultats.

La singularitat de la zona del Montsec –territori que abasta 11 municipis del nord de la comarca de la Noguera i 5 municipis de la comarca del Pallars Jussà-, ha fet que el Consorci del Montsec hagi cregut oportú encarregar l’elaboració d’un document específic, el qual adjuntem com annex.

Les estratègies que conté el “Programa de desenvolupament rural de la Zona del Montsec Sostenible” també estan recollides al “Programa de desenvolupament rural que el GAL Noguera-Segrià Nord presenta a la convocatòria per a la selecció de programes de desenvolupament rural per a l’aplicació a Catalunya de la metodologia Leader en el marc del Programa de desenvolupament rural 2007-2013 (Ordre AAR/386/2008, DOGC núm. 5190 de 7-8-2008).

AIRE

Accions prioritàries (à)

à Les adreçades a fomentar la integració en la cadena agroalimentaria.

Recursos endògens i localització territorial, com criteri de priorització de projectes

Canelles

ESTRATÈGIA 3. COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL

La valorització del patrimoni natural i cultural en zones de secà. Els projectes idonis de cooperació estarien al voltant d’aquests temes:

QUADRE RESUM

ESTRATEGIES ATRIBUIDES

Finançament de 4 estratègies

Finançament de 4 estratègies

DESENVOLUPAMENT DEL POTENCIAL EDUCATIU I D’USOS, AMB L’OBJECTIU DE DIFONDRE VALORS ECOLÒGICS, AMBIENTALS, PRODUCTIUS, CULTURALS I DE RECERCA, DE FORMA RESPECTUOSA AMB EL MEDI AMBIENT

PROMOCIÓ D’ACTIVITATS TURÍSTIQUES, D’OCI, AVENTURA I RISC CONTROLAT ASSOCIADES ALS RECURSOS NATURALS

Finançament de 4 estratègies

AIRE